MI VIDA Y MI HISTORIA
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C06b.htm
Joaquim Miret i Sans
Barcelona, 1858 , Barcelona, 1919
Historiador.
Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi
sobre els Usatges (1882). El 1892 començà a investigar als arxius catalans i
tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París i a la de l'Academia de la
Historia de Madrid.
Tenint el projecte de fer amb Carreras i Candi una història
del comtat de Pallars, recorregueren junts les seves comarques i les veïnes, i
investigà en especial a l'arxiu de la Seu d'Urgell. Conegué a fons la
bibliografia històrica estrangera, especialment la francesa i la italiana.
Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el discurs sobre La
expansión y dominación catalana en los pueblos de la Galia meridional i,
juntament amb Carreras i Candi, revigoritzà l'Acadèmia, de la qual fou
secretari durant disset anys; inicià la publicació del seu butlletí (1901), en
el qual col·laborà amb assiduïtat, i introduí l'ús del català als volums de les
seves Memorias (1901). Fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans
(1907) i un dels principals organitzadors del I Congrés d'Història de la Corona
d'Aragó (1908). Introduí en la historiografia catalana la confecció
d'itineraris de destacades personalitats històriques, començant pel d'Alfons I
(1904), de Pere I (1905-07), d'Alfons III (1909) i culminant amb el de Jaume I
(1918), una de les seves obres més utilitzades. D'entre la seva extensa
bibliografia cal destacar Cartoral dels templers de les comandes de Gardeny i
Barbens (1899), Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbò
(1900), Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya (1901), La casa de Moncada
en el vizcondado de Bearn (1901-02), El més antic text literari escrit en
català. Precedit per una col·lecció de documents dels segles XI, XII i XIII
(1904) on donà a conèixer les Homilies d'Organyà, Sempre han tingut bec les
oques (1905, 1906), Viatges de l'infant Pere, fill de Jaume I, en els anys 1268
i 1269 (1908), Notes per a la biografia del trovador Guerau de Cabrera (1910),
Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya (1910), Documents sur les
juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles (1914), primer d'una sèrie d'estudis
sobre els jueus catalans fets en col·laboració amb Moisès Schwab, i Noves i
documents inèdits sobre la família senyorial de Caboet i la qüestió d'Andorra
(1918).
10 comentarios:
Me identifico con eso: veo algo, una placa, y pienso, quién será ese... De esta forma hacemos más rica la ciudad.
Pues ya ves que a las buenas personas no se olvidan nunca y eso es lo que tenemos que hacer...No olvidar.
Un saludo y muchas gracias Ramón, BFDS.
Esto de las placas en las casas están muy bien, pues así uno descubre quien vivió en ella.
Un saludo
Salut ¡¡¡¡¡
Gracias Miquel:
No olvidamos...Nunca.
Un abrazo y muchas gracias BFDS.
Muchas gracias Mari-Pi-R:
Saber es bueno, un saludo y muchas gracias BFDS.
Yo también estoy identificado con ello. Muchas gracias Mari Trini.
Un beso.
Me gusta querido y admirado amigo Josep Estruel, muchas gracias por tu impagable comentario..A nadie se le tiene que olvidar.
Un Petío, guapo, y de los forts.
BFDS.
No lo conocía, ahora un poco gracias a tí. Aún estoy "desordenada", o sea sin ordenador. He cogido un momento el de mi hija, aparte del poco tiempo que tengo, como ya te comenté. Mi hermana ha vuelto del viaje y mi madre se ha marchado hoy de casa, pero esta semana que viene entre las cocas y mi nieta estaré de faena hasta arriba. Un beso guapa.
Hola Reina, tú te lo he dicho, no te preocupes por nada lo primero es lo primero.
Montse un abrazo y que el trabajo sea lo más leve posible...Te deseo lo mejor.
Un beso.
Publicar un comentario en la entrada